Lluna noia, platejada i serena
a la vora del mar
he vingut a buscar-te.
Aquesta ferida d'amor
que porto al pit
ja no em deja respirar més.
Porto en els meus ulls aquella mirada
i en els meus llavis els petons,
els meus, els seus, els nostres.
Lluna noia, lluna plena,
tu, que observes i calles,
allibera'm d'aquesta bogeria
que consents, enllumenes i guardes.
Lluna noia, lluna plena,
fes sorra d'aquella mirada
i dels somriures... dels somriures fes
belles sardines platejades.
Lluna noia, lluna plena
en cada petxina marina
hi ha amagat un petó nostre,
fes viatjar les petxines marines
per las teves aigües
i que hi hagi amants
que els descobreixin,
i al descobrir-ho, celebrin l'amor
com ho vam fer nosaltres.
Els amors eterns que es van,
sempre tornaran amb la mirada intacta.
Lluna noia, lluna plena,
tu, que travesses la muntanya i el riu
tu, que eternament navegaràs
les aigües de blau cobalt,
no desemparis meva pena
aquesta nit fosca
i permet que aquests petons
mai desapareguin de la terra.
